Què hi ha a la teva tauleta de nit?
Un llibre, el iphone, mapes, una llibreta per apuntar idees, pensaments, un boli BIC.

¿Principals hobbies?
Estar a la muntanya, escoltar, contemplar, dibuixar, llegir, escriure.

Un color?
Blanc, verd, vermell ... cada moment té el seu color

¿Festes?
Poques, 5 o 6 a l'any, però a fons

Què és per tu l'èxit?
Gaudir.

I el fracàs?
No gaudir amb el que fer, perdre el plaer a una cosa que t'agradava.

¿Una virtut?
Ser molt positiu

Un defecte?
Em costa molt dir No No investir en el que no m'apassiona.

¿Admires en la gent que ...?
Són honestos amb ells mateixos, Que lluiten pel que volen. Que són autònoms.

¿Detestes?
La hipocresia, el menyspreu per la natura, parlar sense coneixement.

¿Ordenat?
L'important és intentar no?

¿Casa?
Em considero Nòmada. Llogo un apartament però estic més temps en la meva caravana.

¿Tecnologia?
M'agrada, no m'obsessiono. M'agrada Apple.

¿Amics?
Sóc introvertit. Pocs però molt bons.

¿Nóvia?
Buscant, jejeje, pasapalabra

¿Una pel · lícula? ?
Derzu Uzala (Akira Kurosava) per sempre, per pensar. "Jeux d'enfants" en romàntica i Gladiator per motivar-se.

Un llibre?
Cada moment té el seu llibre. Un que s'ha de llegir sempre per redescobrir és "le Petit Prince"

¿Quina cançó et fa plorar?
Everybody Hurts, de REM

¿Plat preferit?
La cuina italiana, la Pasta, Gnoguis, Pizza

¿I beguda?
Corrent aigua, a casa sucs, fora cervesa o un bon vi.

¿Heroi de ficció?
Mai he tingut, m'agradava Tintin per descobrir nous llocs.

¿Referent, ídol?
Walter Bonatti en l'esportiu i la vida.

Un somni boig?
Deixar-ho tot i tornar a viure com abans, quan encara "erem" animals, córrer, caçar, viure amb la natura.

Una frase que t'inspiri?
"L'essencial és invisible per als ulls" Antoine de Saint-Exeupery
"Llibertat significa no seguir a ningú" Krishnamurti
"Per viure cal arriscar" Jean Marc Boivin
"La terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills" proverbi Indi
"Ningú és lliure, Fins i tot els ocells estan encadenats al cel" Bob Dylan
"Quan vaig anar a l'escola em van demanar que volia ser de gran. Vaig dir feliç. Em van dir que no havia entès la pregunta. Els vaig respondre que no entenien la vida! "John Lennon

¿Km a l'any?
Uns 7000 corrent, 6000 amb esquís, 1000 amb bicicleta. 50.000 en cotxe, Massa amb avió!

El fet que Kilian faci aquests esports de muntanya no és casualitat ja que de nen, vivia amb els seus pares i la seva germana al refugi de muntanya de Cap del Rec, situat a l'estació d'esquí de fons de Lles de Cerdanya, al Pirineu Català. Va ser allà on va començar a fer esports de muntanya i de neu. Abans de donar els primers passos a peu, ja portava els seus primers quilòmetres en esquís. L'esport era per a ells, la seva germana i ell, un joc, era l'única manera que tenien per divertir allà dalt, ja que quan venien del col · legi, a l'estiu anaven a jugar corrent per la muntanya i els boscos que envoltaven el refugi i en hivern feien el mateix muntats sobre els esquís. A part, els seus pares eren i encara són, uns entusiastes de la muntanya, i quan tenien algun dia de vacances, sempre anaven a fer alguna travessa o pujar algun pic. Així va ser que als 5 anys ja portava uns quants 3000, com l'Aneto, el Posets, als 10 la travessia del Pirineu integral i alguns 4000 ...

A l'hivern, a part de l'esquí que realitzava cada dia, amb el col · legi i el club, feia un dia per setmana classes i realitzava competicions d'esquí nòrdic, no només als Pirineus sinó també a Alps, competicions clàssiques com la Foulée Blanche.

Així va ser com sense adonar-se'n li van inculcar ja des de molt petit l'amor per la muntanya i el gaudir fent esport.

Però el veritable gust pel sofriment i l'esport de competició el va agafar entrenant i competint amb bicicleta de carretera amb Joan Coma, que li va ensenyar que l'important és fer el que t'agradi, i si el que t'agrada és pujar, patir i lluitar , tens molts punts per guanyar. Va ser un període molt curt, de només dos anys, però que li va enganxar al plaer d'entrenar dia rere dia.

Va ser als 13 anys, quan anava a l'institut, que per casualitat es va assabentar que hi havia un Centre de Tecnificació d'esquí de muntanya (CTEMC). Es va presentar a les proves de selecció i va ser llavors que va conèixer l'esquí de muntanya de competició, i va començar a entrenar de forma seriosa i planificada amb la gran ajuda dels seus tècnics, Maite Hernandez, que li va ensenyar a entrenar ia lluitar, i Jordi Canals que li va inculcar un gran amor per aquest esport i la passió per la competició.

A partir d'aquí, ja va ser una progressió, entrenant dia a dia, van arribar els primers campionats d'Espanya, d'Europa, les primeres victòries, algunes decepcions, altres remuntades ...

També va ser gràcies a la gent del món de l'esquí de travessa que va descobrir les curses de muntanya, ja que són els mateixos que les feien a l'estiu per mantenir la forma i treure el cuquet de la competició, que el van animar, i poc a poc també es va anar enganxant fins ara, on combina ambdues temporades.

La temporada 2005/2006, en finalitzar l'institut va decidir dedicar plenament a la competició, de manera que va anar a estudiar STAPS, l'equivalent d'INEF a la universitat francesa de Font Romeu (UNIV PERPINYÀ) a la Cerdanya francesa, on podia combinar perfectament les classes amb els entrenaments, i on a més disposava d'un contracte especial com a esportistes d'alt nivell. El fet de viure a gairebé 2000 metres d'altitud amb la neu a la porta de casa i amb diverses estacions d'esquí alpí i de fons al voltant fa que sigui un lloc ideal per combinar la vida esportiva amb la formació.

Va ser també en aquesta temporada 2006 que va tenir una important lesió de ròtula (fractura transversal de retola) que li va costar perdre tota la temporada d'hivern i part de la d'estiu. A més de passar dues vegades per quiròfan.

Després de la lesió no sabia si podria tornar al nivell anterior, cosa que li feia molta por. Per això va entrenar moltíssim per poder tornar a la competició ja a nivell alt. Va ser a final d'aquest estiu que va tornar a córrer, amb victòries a les Gore Tex sèries i el rècord del món del quilòmetre vertical.

Des de llavors, no ha parat de créixer com esquiador de Muntanya (diverses victòries en copes i campionats del món, guanyador Pierra Menta, Mountain Attach ...), i corredor per muntanya, on destaquen 4 Campionats del món, 2 victòries en el UTMB, Grand Raid Reunió ...

El 2009 va sorgir la idea dels Kilian 's Quest, nombrosos reptes per gaudir de la muntanya d'una altra manera, conèixer la seva gent i anar superant-se a si mateix. Entre d'altres records tenen els d'ascens i descens al Kilimajaro, el GR20 de Còrsega, el Tahoe Rim Trail i la transpirinenc ...