Blog
11 Juliol 2015
/

Hardrock

Kilian Jornet ha guanyat, per segon any consecutiu, la Hardrock, una de les carreres d'ultradistància més dures del món. Jornet ha sabut repetir l'estratègia de l'any passat i s'ha imposat amb un temps de 23h28'10''.
 
"Estic molt satisfet de la cursa, és molt especial córrer el mateix recorregut però en sentit invers. M'agrada l'ambient que es viu a la cursa i la fauna i la flora que es pot veure durant el recorregut. Hi ha hagut moments durs però això és el que fa que aquesta prova sigui encara més especial per a mi, i més aconseguint batre el rècord en els dos sentits", explicava Kilian Jornet
 
Jornet arribava a la Hardrock sense molts quilòmetres a les cames, però amb moltes hores passades en alta muntanya. L'aclimatació en altura pot haver estat una dels motius del bon rendiment de Jornet, en una prova dura i molt tècnica.
 
La Hardrock és una prova de 100 milles (160km) amb un desnivell acumulat de 20.722m que es disputa al voltant de la serralada de San Juán, al sud de Colorado. Les condicions són dures per als atletes. D'una banda, cal tenir en compte l'altitud, ja que s'escalen a pics de més de 3.700m fins a 13 vegades, amb el punt més alt del recorregut, Handies Peak, a 4.218m. D'altra banda, cal tenir en compte la tecnicitat en zones molt remotes i les seves condicions climàtiques, sovint amb neu i tempestes elèctriques.
 
Una de les particularitats d'aquesta cursa és que cada any es corre en un sentit de les agulles del rellotge. Així, aquest any es corria en sentit oposat a les agulles del rellotge. Si ja l'any passat Jornet va establir un nou rècord en la prova, aquest any també ho ha fet en el sentit invers, superant en gairebé una hora el temps que havia imposat el francès Seb Chaigneau el 2013 amb 24h25 '
 
Pel que respecta a l'edició d'enguany, la prova va començar ahir divendres a les 6 del matí hora local. Kilian Jornet va sortir al capdavant al costat del canadenc Adam Campbell, que va finalitzar tercer l'any passat. Durant les primeres hores, els dos atletes van compartir el liderat de la prova. Cap al quilòmetre 50 Jornet va avantatjar en uns minuts a Campbell i arribava a l'avituallament de Handies Peak, punt més alt del recorregut, amb sis minuts d'avantatge sobre el canadenc. A partir d'aquí, va anar augmentant la distància, a un ritme còmode i àgil.
 
Cap a la meitat del recorregut, Kilian va ser acompanyat durant un tram de la carrera per un "pacer". Aquesta figura, que no existeix en les curses europees, és un corredor que està autoritzat a córrer al costat del atleta durant un tram per motivar-lo i donar-li ànims. Rickey Gates, company d'equip del team Salomon, va ser en aquest cas el plaer de Kilian, i junts arribaven a Telluride (km 115) després de 15h30 en carrera. Jornet es trobava bé, segons explicava: "A partir del quilòmetre 50 m'he començat a distanciar de l'Adam. M'he trobat molt bé durant tota la cursa, i he tingut sensacions bones durant tot el recorregut "
 
La climatologia va ser, un cop més, una de les grans protagonistes en aquesta cursa. Pluja, vents forts, i fins i tot nevades van haver de suportar els corredors. Això, a més de grans quantitats de neu acumulades en alguns pics.
 
La foscor i el mal temps van fer que Jornet prengués un camí equivocat prop del quilòmetre 132, que li va fer perdre uns quaranta minuts sobre el temps previst. Malgrat tot, Jornet avançava sense pausa a través de les muntanyes de San Juan. "Vaig tenir alguns problemes al llarg del recorregut. Em vaig perdre prop d'Oscar's pass i vam tenir mal temps en alguns punts, fins i tot va estar nevant durant 20 minuts! Però en realitat això és la salsa de les carreres, i el que fa que la Hardrock sigui especial "
 
Finalment, al voltant de les 5h15 de la matinada, un Kilian Jornet somrient arribava de nou a Silverton, fent-se així amb la victòria per segon any consecutiu. A la seva arribada, va fer-li la "Hardrock", una cerimònia típica d'aquesta prova en què cal besar una roca esculpida amb un moltó. En el podi el van acompanyar Mike Foot i Adam Campbell.
 
Kilian Jornet comentava a la seva arribada: "És molt especial haver fet la carrera en els dos sentits de la marxa, i també batre el rècord en els dos. Aquesta és sens dubte una de les meves proves preferides, salvatge i tècnica, que ens obliga a donar el millor de nosaltres mateixos com a corredors "