Blog
9 Setembre 2013
/

Amplicació Informació/ Ampliación Información/ Further information

CAT

Bona Nit,

Degut a la quantitat de notícies sorgides sobre l'incident a l'Aiguille du Midi, i per tal que sigui possibe contrastar la informació, Kilian Jornet decideix ampliar la informació sobre l'asssumpte.

Amb aquest comunicat, Kilian dona per tancat l'assumpte, i es centrarà amb la continuació de la temporada de trail, i els nous reptes del projecte Summits of My Life.


Ampliació Informació:

"El passat 7 de Setembre tenia previst realitzar un itinerari de muntanya a la cara nord de l’Aiguille du Midi (França), el conegut com a esperó Frendo. Aquest era un itinerari que ja havia realitzat amb anterioritat dues vegades , en solitari, i anant sempre lleuger de material. Aquest és el tipus de sortides que realitzo amb freqüència i que són la base tant del meu entrenament com del meu temps lliure, ja sigui acompanyat o en solitari.

Vaig realitzar l’itinerari juntament amb l’Emelie Forsberg i ambdós anàvem equipats amb material lleuger (malles curtes, jaqueta de plomes fina i sabatilles). Vam marxar des del Plan d’Aiguille a les 8h30, amb l’intenció de tornar al cap de 4h, que era el temps que estimàvem que trigaríem a realitzar l’itinerari. El dia anterior havíem comprovat la meteorologia, que s’anunciava dolenta a partir de les 5 de la tarda i portàvem material d’escalada sobre roca (joc de friends, empotradors, corda de 60m), i també material d’escalada sobre gel (2 piolets per persona, grampos tècnics i cargols de gel).

Vam començar amb bon ritme el recorregut, i a les 9 del matí començàvem a escalar, encordats. A les 12h ens trobàvem a una hora aproximadament del cim. Allà, en l’últim tram de desnivell vam agafar un itinerari equivocat i al donar-nos compte vam fer ràpel per tornar a agafar el bon camí, perdent unes 3-4 hores. La meva acompanyant va sofrir un problema, a uns 50 metres del cim i va ser aleshores, sabent que el temps empitjoraria al cap d’una hora que vam decidir trucar al PGHM (cos de rescat d’alta muntanya). Eren les 4:30 de la tarda. Vam decidir realitzar aquella trucada per no exposar-nos a més riscos. En aquella cordada jo era qui tenia més experiència i per tant tenia també la responsabilitat de la seguretat del meu company de cordada. No ens vam exposar a cap risc greu ja que anàvem assegurats i teníem la possibilitat de baixar en ràpel si els equips de rescat no aconseguien arribar.

L’equip de rescat ens va comunicar que, degut a les circumstàncies climatològiques no acudirien en helicòpter, i que ho farien a peu a través del telefèric de l’Aiguille du Midi, i van descendre en ràpel els 50m que ens separaven de l’Aiguille. En total, des que vam realitzar la trucada i que l’equip de rescat va arribar van passar 4h. Des d’allí ens van acompanyar de manera molt professional i segura fins el cim de l’Aiguille, des d’on vam baixar amb telèferic fins a Chamonix. No vam sofrir ferides ni majors conseqüències, a més d’una mica de fred.

Vull aprofitar l’ocasió per agrair el treball sempre tant professional i eficaç que realitzen els cossos de salvament en muntanya.

Aquesta és una alerta de que la muntanya és dura, i que malgrat ser meticulosos és perillosa. Cal ser humil en front a ella ja que els nostres errors, sobretot quan es va lleuger, es poden pagar cars. Hem d’acceptar i ser conscients dels riscos que volem prendre tant individualment com el de les persones que ens acompanyen, en funció de les nostres capacitats físiques, tècniques i també de la nostra experiència."

Kilian


ESP

Buenas Noches,

Debido a la cantidad de noticias surgidas sobre el incidente en la Aguille de Midi, y para que sea posible contrastar la información, Kilian Jornet decide ampliar la información sobre ello.

Con este comunicado, Kilian da el tema por zanjado, y se centrará en la continuación de la temporada de trail, y los nuevos retos de su proyecto Summits of My Life.

Ampliación Información:

"El pasado 7 de septiembre tenía previsto realizar un itinerario de montaña en la cara Norte de la Aiguille du Midi (Francia), el llamado espolón Frendo. Este era un itinerario que ya había realizado dos veces con anterioridad en solitario, y siempre yendo ligero de material. Este es el tipo de salidas que realizo con frecuencia y que son la base tanto de mi entrenamiento como de mi tiempo libre, ya sea acompañado o en solitario.

Realice el itinerario junto a Emelie Forsberg y ambos íbamos equipados con material ligero (mallas de manga corta, chaqueta de plumas finas y zapatillas). Partimos al alba des de Plan d’Aiguille a las 8h30, con la intención de regresar al cabo de unas 4h, que era el tiempo que estimábamos que nos tomaría realizar el recorrido. El día anterior habíamos comprobado la meteorología, que se anunciaba mala a partir de las 5 de la tarde y ambos llevábamos material de escalada sobre roca (juego de friends, empotradores, cuerda de 60m...) y también material de escalada sobre hielo (2 piolets por persona, crampones técnicos i tornillos de hielo).

Empezamos a buen ritmo por el recorrido, y a las 9 de la mañana empezábamos a escalar, encordados. A las 12h nos encontrábamos a una hora aproximadamente de la cumbre. Allí, en el último tramo de desnivel tomamos un itinerario equivocado, y al darnos cuenta, rapelamos y volvimos a coger el bueno, perdiendo unas 3-4 horas. Mi acompañante sufrió, a unos 50 metros de la cumbre, un problema y fue entonces, sabiendo que la meteorología se agravaría al cabo de una hora, que decidimos llamar al PGHM (cuerpo de rescate de alta montaña). Decidimos realizar esa llamada para no exponernos a más riesgos. En esa cordada era yo quien tenía más experiencia y por lo tanto la responsabilidad de la seguridad de mi compañero de cordada. No nos expusimos a ningún riesgo grave pues íbamos asegurados y teníamos la posibilidad de bajar en rapels si los equipos de rescate no conseguían llegar.

El equipo de rescate nos comunicó que, debido a las circunstancias climatológicas no podrían acudir en helicóptero, y que lo harían a pie a través del teleférico de la Aiguille de Midi y descendieron después en rappel los 50m que los separaban de la cima de la Aiguille. En total, des de que se realizó la llamada y el equipo de rescate llegó al lugar pasaron 4h. Des de allí, nos acompañaron de manera muy profesional y segura hasta la cima de la Aiguille, des de donde bajamos en el teleférico hasta Chamonix. No sufrimos heridas ni mayores consecuencias, a parte de un poco de frío.

Quiero aprovechar la ocasión para agradecer el trabajo siempre tan profesional y eficaz que realizan los cuerpos de salvamento en montaña.

Esta es una alerta de que la montaña es dura, y que a pesar de ser meticulosos es peligrosa. Hay que ser humilde frente a ella pues nuestros fallos, sobretodo cuando se va ligero, se pueden pagar caros. Debemos aceptar y ser conscientes de los riesgos que queremos tomar individualmente y con las personas que nos acompañan, en función de nuestras capacidades físicas, técnicas y también de nuestra experiencia."

Kilian


ENG

Good evening,

Due to the vast quantity of news which has emerged regarding the incident at the Aguille de Midi, and to make it possible to contrast this information, Kilian Jornet has decided to give further details about what happened.

With this press release, Kilian considers the subject to be closed, and will focus on continuing with the trail season as well as the new challenges of his project Summits of My Life.

Further Information:

"On September 7th, I had planned a mountain route on the north face of the Aiguille du Midi (France), the so-called Frendo spur. This was a route that I had already done twice before on my own with only the minimum of material. I do this type of outings frequently, alone or accompanied, as they are both the basis of my training and of my free time.

I was accompanied by Emelie Forsberg and we were both equipped with light materials (short sports leggings, fine down jackets and trainers). We set off at dawn from Plan d'Aiguille, at 8:30 am to be precise, planning to return some 4 hours later, which was the time we estimated the journey would take. We had checked the weather forecast the day before, which announced bad weather as of 5 pm, and we both carried rock climbing materials (a set of friends, climbing chocks, 60m of rope ...) and also ice climbing equipment (2 ice axes each, technical crampons and ice screws).

We started off at a good pace along the route, and at 9 am we started to climb roped together. At 12 we were about an hour from the summit. There, on the last stretch of the climb, we took a wrong turn and when we realized what had happened, we abseiled down to get back on the right path, losing about 3-4 hours. About 50m from the summit, my companion had a problem, and it was at that moment that we decided to call the PGHM (high mountain rescue team), aware that the weather would worsen in an hour’s time. We decided to make that call so as not to take a greater risk. At that altitude, it was me who had more experience and so I was responsible for the safety of my fellow climber. We were not exposed to serious risks because we were roped together and had the chance to abseil down if rescuers had been unable to reach us.

The rescue team told us that, due to the weather, a helicopter could not be used, and they would reach us on foot taking the Aiguille du Midi cable car and then abseiling down the 50m that separated them from the top of the Aiguille. It took 4h for the team to arrive at the scene after the call was made. From there, in a very professional and secure way, we were taken to the top of the Aiguille, from where the cable car took us down to Chamonix. We didn’t suffer any injuries or major consequences, apart from suffering a bit from the cold.

I would like to take this opportunity to thank the mountain rescue teams for their work, which is always so professional and efficient.


This is a warning that the mountain is a hard and dangerous place, even when precautions are taken. One must be humble in the mountains, because a high price can be paid for our failures, especially when travelling light. We must accept and be aware of the risks that we are prepared to take individually and with the people who accompany us, depending on our physical and technical skill and also our experience."

Kilian


FRA

"Le 7 septembre dernier, j’avais prévu de réaliser un itinéraire de montagne sur la face Nord de l’Aiguille du Midi (France), le fameux éperon Frendo. C’était un itinéraire que j’avais déjà réalisé deux fois auparavant, en solitaire, et toujours avec peu de matériel. C’est le type de sortie que je réalise fréquemment et qui me sert à la fois d’entraînement et de temps libre, accompagné ou en solitaire.

J’ai réalisé l’itinéraire avec Emelie Forsberg et nous étions équipés tous deux de matériel léger (pantalons courts en maille, blouson à plumes fines et baskets). Nous sommes partis à l’aube de Plan d’Aiguille à 8h30, avec l’intention de rentrer au bout de 4h environ, le temps estimé pour réaliser tout le parcours. La veille, nous avions vérifié la météorologie qui était mauvaise à partir de las 5 heures de l’après-midi et nous portions tous deux du matériel d’escalade de rocher (jeu de friends, coinceurs, corde de 60m...) ainsi que du matériel d’escalade de glace (2 piolets par personne, des crampons techniques et des broches à glace).

Nous avons commencé l’itinéraire à bon rythme, et à 9 heures du matin, nous avons commencé à escalader, encordés. À 12h, nous nous trouvions à environ une heure du sommet. Là, dans le dernier tronçon de dénivellement, nous avons pris un mauvais itinéraire et, lorsque nous nous sommes rendus compte, nous sommes descendus en rappel pour reprendre le bon chemin, en perdant 3-4 heures. Mon accompagnatrice a souffert un problème à 50 mètres du sommet et c’est alors, sachant que la météorologie allait empirer au bout d’une heure, que nous avons décidé d’appeler le PGHM (corps de sauvetage de haute montagne). Nous avons décidé d’appeler pour ne pas nous exposer à un risque plus grand. C’était moi qui avais le plus d’expérience dans cette cordée et donc la responsabilité de la sécurité de ma compagne de cordée. Nous ne nous sommes pas exposés à aucun risque grave puisque nous étions sécurisés et que nous avions la possibilité de descendre en rappel si les équipes de secours ne pouvaient arriver.

L’équipe de sauvetage nous a communiqué que, en raison des circonstances météorologiques, elle ne pourrait venir nous chercher en hélicoptère et qu'elle le ferait à pied à travers le téléphérique de l’Aiguille du Midi et elle a descendu ensuite en rappel les 50m qui la séparaient du sommet de l’Aiguille. Au total, entre l’appel et l’arrivée de l’équipe de sauvetage, 4h se sont écoulées. Une fois qu’ils nous ont rejoint, ils nous ont accompagnés de façon très professionnelle et sûre jusqu’au sommet de l’Aiguille, d’où nous sommes descendus en téléphérique jusqu'à Chamonix. Nous n’étions pas blessés et nous n'avons eu à souffrir aucune conséquence grave, excepté un peu de froid.

Je souhaite profiter de l’occasion pour remercier le travail toujours professionnel et efficace réalisé par le corps de sauvetage en montagne.

Voilà un avertissement comme quoi la montagne peut être dure et que malgré que nous soyons méticuleux, elle reste dangereuse. Il faut être humble face à elle car nos erreurs, surtout lorsqu'on porte peu de matériel, peuvent se payer très cher. Nous devons accepter et être conscients des risques que nous souhaitons prendre individuellement et avec les personnes qui nous accompagnent, en fonction de nos capacités physiques, techniques ainsi que de notre expérience."