BLOG

BLOG

« tornar
Paranoies | 22.11.2012 | 47 Comentaris
Avui segurament guanyarà l'Artur Mas les eleccions a Catalunya. Es sens dubte el millor polític dels que es presenten. Bona preséncia, Dó de paraula, Un dels pocs que ha sapigut tranmetre les seves idees amb claredat i sel·leccionar quines idees emocionaríen al poble. Es un polític que coneix el joc de la política a la perfecció i que sap escollir les millors estratégies. Sap idiomes i es mou amb facilitat en el món d'avui en dia. Com Obama ha aconseguit amb el poble americà. Es el do de la paraula.

La paraula es l'espasa de la nostra era. Qui guanya les batalles d'avui en dia es qui sap emocionar, i aquest es segurament el que té més mitjans. El millor polític es moltes vegades el que millor parla i convença més gent, no el que més idees i visió global té.

La gran quantitat d'informació que ens arriba a cada moment (internet, tv, facebook, twitter, al carrer...) ens impossibilita de l'assimilar, car quan sería temps de pair-ho, ja forma part d'un passat llunyà, vistes les noves informacions que estem processant. Informacions banals, informacions interessants, informacions transcendentals es barregen sense que puguem dedicar-hi el temps necessari per formar-ne una opinió. Vivim en un capitalisme d'idees i valors on el que es compra i es ven no són objectes sinó idees i amb elles les persones. A vegades la velocitat en la que vivim ens fa centrar-nos sobre un espai temps molt reduït, nosaltres, el nostre voltant i la nostra vida, com a molt la pròxima generació.

No m'ha agradat que una campanya electoral només es centres en un sol pensament (Independéncia si-independéncia no) Jo no crec en els països, la meva utopia (com deia Eduardo Galeano, les utopies són com l'horitzó, a cada pas que fas endavant, l'horitzó retrocedeix, però serveixen precisament per això, per caminar) es un món sense fronteres, sense etiquetes. No crec en la política perquè no crec en el sistema en el que es funciona. No crec en el funcionament del món si no es fa d'una forma global. Qui s'ha llegit un programa electoral complet? El vot, com la majoria de les decisions que prenem a la vida es basa més en l'emoció. Quan votem pensem en com viurem els pròxims anys, en com educaran els nostres fills i en com serà el nostre salari i les nostres cobertures socials. No pensem en com viuran els països que importen els aliments que menjarem, que extreuen la energia que consumirem, no pensem en el que es avui i aquí llunyà.

Es lògic que cadascú tiri cap a casa seva, i des d'un principi, els que votem, els que decidim som els homes, votarem per viure millor nosaltres i el nostre cercle, no la resta, no d'homes ni d'espècies. Si demà vingués un cérvol a casa teva amb un certificat diguent que aquell terreny es propietat seva, que pensaries? Que està boig! Es que potser no ho estem nosaltres...

Com es que en aquesta campanya ningú ha parlat de decreixement? Si tots sabem que la demografia actual amb els recursos naturals i el consum energètic es no només inviable sinó un homicidi per el reste d'espècies que cohabiten en el planeta, com es que ningú ha sabut dir que hem de consumir menys, que a l'hivern ens hem d'abrigar en comptes de posar la calefacció o que per viure no es necessari tenir ipad, 1 portàtil, telèfon, 5 mudes de roba, una casa de 100m2, menjar 3 cops al dia... ( i aqui em tiro pedres al taulat perquè jo tinc cotxe diesel, iphone...i visc del marketing) Fa anys que vivim per sobre de les nostres possibilitats, no econòmiques (ja que l'economia només es un joc que ens hem inventat els homes per sentir-nos superiors) sinó per sobre de les possibilitats naturals del planeta. De terra només n'hi ha una. Per molta merda que li fotem nosaltres viurem bé, els nostres fills també. Però com deia el proverbi indi, La terra no es un heretatge dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills.

Quin sentit té fer polítiques econòmiques, socials i energètiques oposades en dos països fronterers? Si un país vol ser ecològic i treballar les energies renovables i al costat s'explota i contamina amb petroli? La terra no n'entén de fronteres, l'home es el que les ha inventat, els països, les banderes. No ens equivoquem, som homes, animals, amb sentiments i emocions, amb una cultura diferent, però homes, animals que necessitem també de la terra per viure.

M'agrada anar a la muntanya, obrir traça i contemplar com les muntanyes es mantenen serenes mentre tot al seu voltant es mou a gran velocitat, amb presa, “per arribar a on?” Es deuen demanar, si el que busquen està aquí, a fora i a dintre seu. M'agrada contemplar els animals, que només caçen el que necessiten per alimentar-se, sense la vanitat de posseir, m'agrada contemplar les fruites, que neixen sabent que tindran una mort segura, però que alimentaran el pas del temps. M'agrada sentir que la vida es molt mes senzilla del que pensem, es menjar, beure, dormir, i sobretot sentir.

Aqui he trobat un bon article, que explica com l'home ha perdut la humanitat: http://patiblasco.desnivel.com/blogs/2012/11/21/cuando-eras-invisible/
Comentaris
17.05.2013 | Labrador
Es pot discrepar en moltres coses, peró chapeau per tenir la valentia de mullar-te políticament, i s'agraeix, a part s'entén perfectament la teva intenció (que inclou autocrítica) on vivim en un món d'interessos particulars que ens mouen com un ramat. En aquest sentit, com deia Saramago, el primer pas és la independencia personal de pendre consciencia. Tingues molta cura.
10.05.2013 | Jordan femme
ou n'était pas Jordan pas cher intéressé par le sport. "Le personnel de vente a dit.http://www.airjordanbebefr.eu/
http://www.2013nikeblazerfr.eu/

28.01.2013 | Pablo
T'admire com a esportista i pensa que no deuries clavarte en asunts politics ....tens poc a guanyar i molt a pedre xq son tots uns lladres corruptes i aci en catalunya som liders en aixo...
18.01.2013 | joan
Hola,

Dius que "no m'ha agradat que una campanya electoral només es centres en un sol pensament (Independéncia si-independéncia no) Jo no crec en els països, la meva utopia (com deia Eduardo Galeano, les utopies són com l'horitzó, a cada pas que fas endavant, l'horitzó retrocedeix, però serveixen precisament per això, per caminar) es un món sense fronteres"

Jo també vull un món sense fronteres, no se si és possible però seria fantàstic. Però de moment n'hi ha de fronteres. I jo vull les del meu país, no les espanyoles o les franceses

Independència si!
15.01.2013 | Gerard
Kilian ets molt gran! I per molts anys. M'uneixo a molts dels comentaris agraïnt que un esportista d'èlit s'animi a parlar de temes més enllà del seu àmbit diari i a sobre ho faci amb una retòrica i pensament propi. Dit això, del teu text en voldria destacar dos grans temes que tot i estar-hi d'acord em semblen gairebé utòpics. Primer el model de societat en el que vivim, completament insostenible cert, amb data de caducitat també, ara amb solució...difícil, vivim en un món on el que pre-val és el creixement constant sense considerar-ne les seves conseqüències i tots en formem part, personalment no sé/veig la sortida. Comparteixo absolutament que com a mínim cada individu ha de ser responsable de les seves accions i actuar en conseqüència, malgrat el resultat final sigui probablement fatídic i és que en el fons si una cosa ens ha ensenyat la història és que la nostra espècie és autodestructiva i justament per això crec que el segon gran argument (viure en un món amb llibertat sense fronteres on ens respectem uns als altres) és gairebé igual d'utòpic. Convergeixo també que el viatjar i viure en altres cultures t'obre la ment però fins i tot les coses més "simples" (per no entrar en temes religiosos o d'altre caire més complexe) sembla que no tenen solució. Aquí mateix, només cal llegir algun dels posts anteriors amb la intransigència castellana respecte una llengua menor com és la nostra, 300 anys hem tingut per entendre'ns i no ha estat possible...res em fa pensar que demà es llevaran i ens acceptaran tal com són, i per això enfront els totalitarismes de qualsevol tipus millor separar-nos per caminar junts en un món global. Apa salut!
10.12.2012 | De Pau a Miguel Tabernero
Lo que dice Kilian es que Artur Mas es el mejor en oratoria, no el mejor político. Los mejores en oratoria, a veces, ganan cuando no lo merecen, y eso es lo que él menciona. Saludos y a seguir disfrutando de la montaña...
05.12.2012 | Miguel Tabernero
Llevas mucha razón al decir que este modelo de capitalismo no es sostenible, a este paso la propia Tierra no podrá soportar el expolio que llevamos a cabo debemos de vivir en comunión con la naturaleza, pero en cuanto a que Artur Mas es el mejor político que se presenta a las elecciones no puedes decir eso de alguien que ha basado su campaña en hablar de independencia (cuando el nacionalismo es una invención de la burguesía) para TAPAR su PÉSIMA GESTIÓN múltiples casos de corrupción tanto de su partido como de otros partidos independentistas, y los múltiples RECORTES EN SANIDAD Y EDUCACIÓN
Saludos
30.11.2012 | Oier
Hola Kilian:
Después de darle al traductor un buen meneo he aquí mi opinión.
Que una persona tan influyente como tu se posicione y hable de política me parece muy valiente y más teniendo en cuenta el lugar en el que has nacido y sus peculiaridades. Soy vasco y se de lo que hablo.
Como en la Montaña, la exposición a diferentes elementos, conlleva sus riesgos, en este caso opiniones contrarias.
Estoy totalmente de acuerdo con tu punto de vista y siendo partidarios sin otra posibilidad de un sistema capitalista-egoísta, no nos queda más remedio que vivir nuestro día a día con esos pequeños detalles individuales que marcan la diferencia. Para ello, la clave reside en mirar todo cuanto hagamos con una mirada crítica, cuestionando todo lo que se da por hecho, sin olvidar nunca lo que somos y de dónde venimos.
Tiempo atrás, cuando la Naturaleza lo era TODO, no había conciencia de ello, ahora que tenemos ciudades, contaminación y artificialidad a raudales, ponemos diferenciar lo que es Naturaleza y lo que no.
En la política actual la Naturaleza y su cuidado no tienen cabida ni interés alguno.
El futuro del planeta parece no preocupar a nadie, ni tener ningún interés al no aparecer en los medios ni en los mítines políticos. No por ello deja de ser un problema. Tu escrito visibiliza está olvidada temática.
Gracias y sigue así, predicando con esa humanidad y esos valores, eres una persona ejemplar para muchos de nosotros y para las generaciones venideras.
Moltes gràcies i segueix així!
30.11.2012 | Jesús
-Gracias a todos por el sabio consejo de acudir a http://translate.google.com, cuando la semana pasada pagué 18 euros por el libro, no me hizo falta acudir a ningún traductor, lo digo para los hablan de aburguesamiento, penurias y no sé que más demagogias, a mi me interesa el deporte y el personaje en particular, y si lo escribe en un idioma que lo pueda entender mejor que mejor. Salud y buen humor para todos.
30.11.2012 | Blanca
Que fàcil pot ser envolicar-ho tot; (o dic per les meves aportacions) Kilian escriu el seus libres (faltaría més) i si publica, la editorial li revisa l´estil (...) jastà!! (espero...)
Josep M. parles així perque no deus coneixer en Kilian. i
Anonymus: en cap moment en Kilian diu k Mas és el millor k es presenta o k... llegeix bé! e interpreta!!
30.11.2012 | Anna raspinell
Ho veig molt difícil, en una societat en que són poquíssims els que es fixen en la natura. Qui sap què es un raspinell, un gratapalles, un ofegabous, un xot, una trencadalla, almesquera, nedador d'esquena?
Ens hem desconnectat tant que és molt difícil que valorem la immensa riquesa del nostre món, i les conseqüències dels nostres actes diaris.
Kilian, si tant estimes la natura, estaria molt bé que fessis servir el teu poder per transmetre més aquest amor pels altres membres de la biosfera. La societat ho necessita.
Més enllà d'una fascinació estètica pel paisatge, cal una exploració de les meravelles de la natura.
28.11.2012 | Josep M.
Decreixement?... La cursa de muntanya mes comercial a la que he participat mai portava el teu non i tu hi eres la cirereta de tota la mega campanya de marketing. Parlar o escriure es molt facil, actuar en consequencia no tant. Noi potser val la pena que t'ho miris desde fora i veuras en la mena de "folquet de neu" en la que t'estas convertint.
27.11.2012 | Anonymous
No sé si els de Ciu tan menjat el coco però veig que menteixes una mica dient al convidat que ets d'Esquerres i que ara el Mas és el millor que es presenta.
Això que no t'importi la independència més igual, i crec que ho entenc ja que hi estas molt poc a Catalunya. Però també crec que com a català que ets que hauries de veure el que passa a Catalunya i perquè els catalans volem la independència fora d'Espanya.
I si no creus en els països perquè competeixes per Espanya a la FEDME?
27.11.2012 | Júlia Fabregó
Bon dia Kilian,

Crec que aquesta és una reflexió exemplar i comparteixo gran part dels teus pensaments, però quan miro tal i com funciona la societat actual veig que el model que defensem no és possible, per ara.

En primer lloc, comparteixo la teva opinió quan parles del do de la paraula i de l'ús de les emocions per part dels polítics. La paraula i la semiòtica permeten aconseguir arribar a la gent de manera efectiva i si, a més a més, afegim les emocions de la majoria del poble la ‘fórmula' és molt més eficaç. Com molt bé expliques, Mas ha comptat amb el gran suport dels mitjans de comunicació però tot i així el poble no ha oblidat què vol. El poble no ha oblidat que s'han patit retallades i això s'ha vist reflectit en l'auge de vots cap a partits més progressistes i d'esquerres – a part de la independència –.

En segon lloc, també estic d'acord en que actualment ens trobem dins d'un capitalisme d'idees i on importa més aparentar que ser. Ens trobem en un món on el temps és efímer i en una societat envoltada d'incertesa – tal com apunta el sociòleg polonès Zygmunt Bauman en el seu llibre de Temps Líquids –. De fet, l'autor també apunta que els ciutadans ens hem sentit desemparats per la llei i que prenguem decisions al marge del govern, però crec que el poble català ha demostrat que encara té esperances amb alguns dels seus representants polítics.

Vull aclarir que no crec en el sistema polític actual i, com tu, tampoc crec en les fronteres. M'agrada pensar en un món global on el tot és la suma de les parts, on no hi ha parts de ningú i on la igualtat és la raó fonamental. Tot i així, veig que actualment la societat s'ha estructurat en un sistema on es delimiten unes fronteres artificials les quals han provocat milions de mal de caps per l'ésser humà i l'entorn natural. Però ens agradi o no, aquest és el funcionament amb el qual es basa el sistema des de ja fa segles i crec que només hi ha una alternativa per poder canviar aquest model: la reestructuració des de dins els mateixos governs.

Com s'ha demostrat en aquestes eleccions del 25 de novembre, el poble català no només demana la independència, sinó també demana una modificació del sistema – podem veure l'exemple amb partits que proposen l'alternativa com ICV-EUiA o CUP –.

Crec que el sistema actual no és viable per a ningú però el poble català demana la independència per poder decidir com viure ell perquè tal com es diu: “la llibertat no és fer el què vols, sinó no haver de fer el que vulguin els altres”. Si, tot i defensar un món sense fronteres, quan miro al meu voltant crec que el millor és defensar un estat propi perquè aquesta és la manera de poder començar a formar una societat més justa i igualitària. Una societat la qual s'aproximi més a la utopia de la societat d'oportunitats proposada per Mill, tot i que no hi estigui el 100% en acord.

Per últim, considero que encara no s'està invertint prou en energies netes i renovables. Com tu ja has apuntat, aquest tipus d'energies no són viables si només hi creu una petita part de la societat, però crec que poc a poc aquestes creences estan arribant a la gent i la conscienciació cada vegada és més important en aquest sentit. L'any passat a classe un professor va dir una frase la qual em va impactar però tenia tota la raó: “aquest sistema és viable perquè mentre uns vivim per sobre de les nostres possibilitats els altres moren de fam”.


Moltes gràcies,

Júlia.
26.11.2012 | Blanca
ni se t´acudeixi pensar en deixar d´escriure!!! a caminar s´apren caminant, a parlar s´apren parlant, a córrer s´apren -com tu saps molt bé- correns...
...I l´altre tema, on dius k tires pedres contra la teva teulada: dones molt més del que rebs!! està el tema més k equilibrat!!! ...i estic segura que si alguna vegada sents k no és així, ho equilibrarás... O sigui k pots estar més k tranquil!!
Que els deus continuin protegint-te!!!
Abraçades!!
26.11.2012 | Pau
Potser podries organitzar una cursa solidària per conscienciar als polítics d'aquest fet. La cursa als Estats Units crec que tindria més repercussió, i evidentment, amb els atletes d'arreu del món que hi vulguin participar, una cursa sense guanyadors, sino per cridar l'atenció que anem pel mal camí i que cal cuidar la natura. Posteriorment, podríeu anar al President Obama i adjuntar-li una carta amb les firmes de milers i milers de persones, recollides per internet, en les pàgines web de tots els atletes, on es demanaria un canvi. Obligatorietat de reduir la població, obligatorietat de reduir polució, etc. Vosaltres teniu més pes Kilian, a la gent del carrer mai l'escoltaran. Potser aquesta seria la teva millor cursa!! Abraçada, molta sort en els teus reptes i que Déu et protegeixi!!
26.11.2012 | Joan
Molt bon article Kilian. Totalment d'acord amb el que has escrit, i aquest és el món ideal que molts sers humans que ens agrada la naturalesa voldríem. De fet, si t'has fixat la naturalesa ja s'està revelant contra els humans, amb terratrèmols severs, sequeres, tornados, i diferents fenòmens que antigament no succeien. Llàstima, que aquest que expliques seria un món ideal, un món que no volen els polítics corruptes que tenim a tot el planeta, un món on visquessin un 10% de la població actual perquè fos més sostenible, un món on es respectessin les persones, els seus drets. Potser algun dia, el creador de tot això, enviarà a algú a castigar a tots els corruptes, lladres, assassins, etc.. Farien bé, perquè d'aquesta manera podríem construir el món que demanes i molta gent desitja. Lamentablement, i ara per ara, ens haurem de conformar en respectar la natura quan anem al bosc, i cuidar la muntanya i no llençar-hi brutícia. Ho fem una Revolució a tot el món, o això seguirà igual.
26.11.2012 | Para Gustavo
Pon el texto en un traductor. Busca en google, pon la palabra traductor y pones el texto catalán y te lo traducirá a la lengua que quieras.
26.11.2012 | Gustavo
Me gustaría leerlo y opinar, pues soy un gran fan. Pero no entiendo el Catalán.

Saludos
26.11.2012 | Genís Jò i Vilalta
Hola Kilian.
Primer de tot, vull agraïr-te les reflexions que publiques al blog perquè no són les opinions dogmàtiques que ens han estat inundant fins avui mateix, i donen una altra perspectiva del moment actual.
En segon lloc, com a persona que creu fermement en el decreixement, comparteixo les teves opinions i, personalment crec que és una filosofia, si se'n pot dir així, que caldria que s'anés instaurant a tots els partits d'esquerres d'arreu del món.
A Catalunya s'ha presentat un partit que si que ha parlat en certes ocasions del decreixement i que la seva línia programàtica no se n'allunya gens, amb el canvi de model econòmic que el decreixement implica. Cooperativisme, socialisme i unitat popular.
Salut.
25.11.2012 | Blanca
M´agrada vàries de les imatges que ens proposes: la paraula com espasa; les cultures (els països) sense fronteres; la serenor de la muntanya; el decreixement (d´això segurament no parlen els politics pq els hi manca imaginació) el cervol amb el certificat...iiiiii...no estamos locos! sabemos lo que queremos! vive la vida igual que si fuera un sueño... (la canço k rutlla por ahí) perooooo cada vegada que utilitzes "home" quan volies dir "ésser humà" m´he sentit exclosa!! :( (error aquest que ja t´he perdonat i k se k no tornaràs a cometre)
PD: Quina raó que tens quan parles de sentir emocions!! en aixó hauriem de créixer!! sentir-ne més i sentir millor!! AIXO ES CREIXEMENT REAL!! la resta son miratges!! Per això no ens podem permetre deixar de educar-les des de les escoles i....
25.11.2012 | Carles
Bona tarda,

només un petit incís:

Aquesta frase, "en com educaran els nostres fills", segons el meu criteri, és totalment errònia, els que eduquen son els pares, per sort els teus ho varen fer tant bé com els meus, o això és el que penso jo.

En el que poden incidir és en la formació i en això per sort els professors tenen dret de càtedra i normalment amb l'ajuda dels pares ho fan molt bé.

Apa,

Salut!!!!
25.11.2012 | mia
Bon vespre,
malauradament, Artur Mas i convergència tenen una visió de la natura molt reduïda: per al sector de la societat que els vota i que ells representen, la natura és només quelcom que ha de ser explotat per obtenir-ne rendiment econòmic. Sense cap respecte i sense cap mirament. Les polítiques de CiU en medi ambient en són la prova .

Per tant, no veig que sigui conciliable votar CiU i estimar la natura. O si més no, és força incoherent.

¿Do de paraula? Actualment, escriure discursos és una feina retribuïda; tots els partits tenen assessors de màrqueting.

I sí, és cert que hi ha altres opcions (que no són Iniciativa, i encara menys, CiU!) que propugnen una política de decreixement.




25.11.2012 | Anna
Hola Kilian!
T'escric des de Cardona, fa temps que segueixo els teus passos. Jo sóc més un fulltet del bosc, però ;)
Em volia sumar a la reflexió que fas dient, com ja han dit altres persones al blog, que sí que hi ha una alternativa que es presenta al Parlament que parla i fa temps que actua pel decreixement, per una transformació radical de molts aspectes del sistema actual, i això inclou des del tema energètic, des dels recursos naturals, des de l'alimentari, al tecnològic, científic, social, cultural, econòmic..., lluitant per la llibertat i benestar dels pobles i de les persones.
És una llavor que va creixent des de la base, primer actuant à l'àmbit municipal, i, per primera vegada, presentant-se al Parlament per trencar els esquemes i redefinir no només la forma de fer política (que en definitiva la política engloba més del què pensem: la teva, també ha estat una reflexió política), sinó també per a dur a terme una praxis diària i retroalimentada per totes nosaltres (les que estem lluitant al peu del carrer o de muntanya) lligada a aquesta voluntat de transformació cap a un món on hi hagi justícia (social, econòmica, legal, mediambiental, alimentària...).
Som moltes les que lluitem per això. I tu, des de les teves petites accions, fins a nosaltres, des de les nostres, podem anar transformant aquest entorn més immediat. Hem de decréixer? Sí, energèticament, materialment, i també econòmicament; però hem de créixer (i aprendre) en actitud, visió i reflexió crítica vers al nostre entorn, en sobirania alimentària, en sobirania medicinal, en sobirania energètica, en qualitat ambiental, en empoderament femení, en sexualitat, en coherència, en alegria, en humilitat, en... buf! En molts altres aspectes.
Així doncs, continuem amb la suma de les nostres lluites (individuals i col·lectives)!
25.11.2012 | Juan Luis
Buenas tardes Kilian,

Eres inspirador y pareces muy buena persona, sigue asi y recuerda que eres inspiración de la gente sencilla y no un instrumento político.

Bueno, eso sólo si tu quieres serlo.

Un saludo campeón!!!!
25.11.2012 | Rivkah Claire
Good points made all around.
We as a society truly are stuck between a rock and a hard place. I know here in the States, many of us are pro environmental, however, as a developed nation we have become dependent on other less developed nations to provide us with what we want/ "need". We want to see equality for all, but in reality that only applies to our backyards, since we rarely see what we area doing to other less fortunate people who are working for our desires in other countries (gotta love the media). We love our Ipads, MacBooks (I am using mine now) I phones and GPS watches, however, has anyone really visited the places in the less developed countries where we dump these items when we are bored? We should be ashamed....as a 30 year old female...I am afraid for my future chldren.
As for politics...it is kind of like religion...it will always be a divide...in the end I fear the two will destroy us as a civilization. I know here we have developed a pretty intense fear of anyone who does not view us in a positive light (as they may do us harm).If we see something going on in another part of the world, we instantly feel the need to "correct it" without consideration of what that region will have to deal with when we are gone. It saddens me to see how nations often result to bullying others for their own survival...but as animals...isn't it our instinct? Are we all not "alphas" just trying to ensure our survival?
I can see why you run to the mountains, when you look around, things are pretty scary. I will also admit I am impressed that you have come out with any opinion on political events in your region, as neutral as they may be. Many have sponsors that would frown upon that. Of course, that comes back to the money issue...if one voices too much of an opinion, it could hurt revenue and the bottom line...which after all....is what makes the world go round (being sarcastic).
Oh and Obama may have the gift of gab, but many are/were intelligent enough to see thru it. Im sure many nations watched in amusement as we went thru our political process, as chaotic as it is...but it is what it is...it is what our country is built on...even if we do not always practice what we speak.
25.11.2012 | aconcagua
No crec que per ser una persona pública se li pugui demanar (o exigir) que es posicioni si li agradaria competir amb un mallot quatribarrat o no, només per comprovar si és "un dels nostres". És una opinió personal i no està obligat a donar explicacions al respecte. En el text deixa bastant clar el què pensa de les banderes i nacions... no cal fugir d'estudi.
Salut!
25.11.2012 | Celia
Es més que probable que l'Artur Mas i les seves paraules siguin les que més emocionin al poble i avui guanyi les eleccions a Catalunya. Però serà així perquè la seva política és egoista, i
desgraciadament vivim una època en que la gent nomès pensa en si mateixa i els sentiments van darrera dels diners. On les altres cultures, religions i en definitiva persones no interessen, molt menys els animals o la natura.
El seu independentisme és de diners, no de sentiments...
A mi m'entristeixen molt aquestes paraules...


25.11.2012 | lucas
grande Kilian
Yo ya he hecho los deberes 2 horas en Collserola, increible paraiso de otoño y a media horita corriendo del centro de BCN.
Es gratificante escuchar a un deportista que sale de los tópicos del futbol es así y cosas de por el estilo, pero no le pidamos (todavía) que sus comentarios sean del nivel Dalai Lama, Gandi, etc, todo llegará.
25.11.2012 | David
Bon dia Kilian,
Acabo de llegir a vilaweb que et sorprèn que ningú hagi parlat de decreixement, tot i que no crec que sigui l'únic,les propostes de la CUP-AE van ene aquesta línia. De fet , el passat mes de setembre la CUP de Sant Cugat del Vallès va rganitzar unes jornades que giraven entorn al decreixement i el cooperativisme, portant ponents com en Carlos Taibo.
Bé res més, una abraçada i molta sort amb el repte que t'has marcat.
Un cupaire
25.11.2012 | Pierre
C'est bien la triste vérité que ce qui nous entoure est extrêmement dégradé et que l'envie de pouvoir des politiques ne semble pas permettre de redonner le goût de l'humanisme.
Pourtant, avec nos enfants, nous devons essayer de vivre au mieux, de donner des idées pour la suite...
En ce sens, l'environnement naturel et notamment la montagne sont des sources d'inspiration idéales...
Visca libertad !
25.11.2012 | Abel Mancho
Boniques paraules, sense dubte. ¿Podríem viure sense elles? Ja fa tant que ens acompanyen... Quan la humanitat torni a mirar el món que l'envolta per deixar de mirar-se a si mateixa, les coses començaran a canviar. De moment, només podem intentar-ho...
25.11.2012 | Maria
Gràcies Kilian, tambe ho sento així.
25.11.2012 | victor
Artur Mas pot tenir tot el do de la paraula que vulgui, el que no tindrà mai (ja que ja ho ha demostrat) es la mínima humanitat deixant que un munt de persones no tinguin una sanitat pública digna, que milers de persones hagin d'esperar 1 o 2 anys per una operació necessaria, i com aquestes moltes coses mes...
25.11.2012 | J.Bernat Clarella
No se si el que escrius tambe forma part d'aquets horitzo utopic, que mai arriba despres de cada pas que fas,potser el fem individualment, i l'utopia esta en volger fer-ho tots, realment no ho se encara.
No trec la rao d'algunas de les teves parrales, on la naturalitat i la terra que les fa creixer es regenera per si sol.
Molta feina personal ens queda que fer, i no dic colectivament. Salut a tots...
25.11.2012 | Albert Campmany
M'agrada el teu al·legat per un mon sostenible, però això no és incompatible amb el dret a decidir. M'entristeix la tendència generalitzadora de qualificar tot el que és polític amb tèrbol, quan en realitat la única forma de canviar les coses, i caminar en la direcció que proposes és la majoria, l'expressió de la voluntat popular i l'encàrrec de què volem fer amb les nostres vides. Altrement, anem cadescú a la nostra i aviam què aconsseguim?.
25.11.2012 | jb
Jesus, tienes el google translate, no es perfecto, pero es suficiente, vale la pena leer a kilian ;-)
25.11.2012 | Ariadna
Aixó hi un miting de la CUP és el mateix, ves que no et fitxin com l'Oleguer i et trobem a les properes eleccions!! Grans reflexions...
25.11.2012 | pere
Kilian, de la gent que es presenta a aquestes eleccions,si que n'hi ha uns que han parlat de decreixament,ecologia i d'organitzar-nos econòmicament de manera diferent. Al no ser al Parlament no han tingut molta veu; tot i que sembla que tenen alguna possiblitat de treure algún representant. Ells no se'n volen dir de representants, si no que volen ser la veu de les persones que volen un mòn i sistema diferent. Et recomano, si no ho has fet ja, que llegeixis que proposen. Parlo de les CUP. Salut!
25.11.2012 | Antonio
Impresionante, no sólo me impresionas con tu forma de disfrutar de la montaña y competir, sino que además eres capaz de realizar estas reflexiones, que seguro que compartimos todos a los que nos gusta la montaña y el medio natural, y además te mojas en tu opinión sin importarte las consecuencias políticas, genial.
Sigue así, cada día me gusta más leerte y seguir tus retos, espero coincidir este año tambien en alguna carrera contigo.
22.11.2012 | Jose
Coincido moralmente con lo que dices Alejandro, pero veo difícil que la mentalidad global cambie hasta que no le veamos realmente las orejas al lobo. Si bien el capitalismo estimula la creatividad y lleva a superarnos constantemente, también destapa la ambición extrema y la pasión por el dinero y el poder por encima de todo. Aquí es donde serían útiles los gobiernos, esforzándose para incentivar u obligar a las empresas a que dediquen más esfuerzo a investigar cómo generar menos impacto al planeta (materiales biodegradables, encargarse de recoger sus productos una vez finaliza su vida útil para aprovecharlos para fabricar nuevos, preservar espacios naturales...).
22.11.2012 | Jose
Es interesante leerte Kilian, demuestras una gran madurez para la edad que tienes. Son reflexiones que seguramente muchos nos hacemos, ya que vivimos en un mundo donde una gran parte de los bienes que poseemos no son importantes para nuestra vida, y éste modelo económico funciona en gran parte gracias a la producción de este tipo de bienes, llevándonos a un ritmo frenético. Pero a la vez, como dice Oriol, todos (o casi todos) estamos profundamente integrados en este sistema/modelo económico. No tengo ninguna duda de que eres una buena persona, humilde y sencilla por todo lo que he leído y visto de tí, y eres una fuente de motivación y/o inspiración para mucha gente, entre los que me incluyo. Transmites tu pasión y amor por la montaña y eres muy bueno haciendo lo que haces, y eso algunas marcas lo han sabido aprovechar muy bien para presentarte como un instrumento de marketing que me recuerda (aunque con un impacto global menor) a Nike con Michael Jordan. Por lo que has puesto en tu texto eres consciente, lo que me lleva a preguntarme si tu estilo de vida hubiera sido posible en un mundo menos materialista y consumista, que ha contribuido a que puedas vivir dedicándote a lo que más te gusta.
Un saludo de una persona que ama la montaña y al que motivas desde antes de ganar tu primer UTMB.
22.11.2012 | Alejandro
Kirian,

Tus sabios comentarios son resultados de tu capacidad de abstracción y por tanto de la perspectiva que dispones para ver la vida cosa que casi nadie dispone.

Tal como dice Oriol, es verdad que probablemente gracias a este absurdo del que hablas tu has podido llegar mas "fácilmente/cómodamente" a las metas que te has planteado ya que has dispuesto de mas recursos para ello, y que por tanto tu bien personal o "consumista" sin pretenderlo ha influenciado injusticias sociales en otros países (china en el textil ) y quizá deterioro del medio ambiente global ( a través del consumo de petroleo ). Aunque tu no eres el mejor ejemplo de consumismo ni impacto ambiental ...

De cualquier manera lo que planteas es lo que se llama o llamará "nuevo capitalismo". La esencia del poder y ambición del ser humano debe perdurar pero siempre bajo la lupa del "bien común global" ,cosa que el capitalismo actual no contempla.
Debemos seguir consumiendo Salomon, Iphones etc ( claro ! ) pero ahora con la mirada muy critica sobre su política de responsabilidad social. Deberemos fijarnos muy atentamente en los recursos que utiliza la marca para llegar a sus objetivos y si no son responsables con su entorno deberemos rechazarlos. Nuestra elección ahora no debe medirse solo en EUROS sino en el beneficio social que invierte la empresa que hay detrás de esa marca o producto. Solo los consumidores y accionistas podemos cambiar eso y es necesario que lo provoquemos o este mundo tal como lo conocemos llegará a su fin. Esta en nuestra mano.

Gracias.

Mirate esta entrevista.
http://www.youtube.com/watch?v=rjJUoex6b4g


22.11.2012 | Kilian Jornet Burgada
Hola Oriol,

sens dubte, jo també tinc un ihone, un pc, gasto benzina...(i ento en contradicció al que dic) el que critico es que ja des d'un principi el món està organitzat d'una forma poc oberta, poc pensada per un futur global. I no per decreixer en comoditats sinó en necesitats. Es pot seguir tenint energía, però no mineral sinò solar, p.ex. I no cal tenir les llums de les ciutats overtes tota la nit. Es pot tenir menys mudes de roba i produir menys, produir menys envoltoris... Es pot llançar un paper al terra o no. Es en les petites accions que s'ha de començar. El problema es que a nivell polític aquest discurs no existeix, no hi ha ningú que el tregui perquè sembla més urgent de solucionar problemes que es el mateix sistema que ocasiona. Si no hi ha propietat privada, si l'economía es mundial, la crisi actual, el valor de les divises no existiría... Crec que podem fer petites coses i parlar-ne, perquè els problemes que semblen importants són els que volen que semblin importants.

Si els diners no fossin un objecte de valor propi sinó només un mitjà d'intercanvi es podria arrivar a un sistema molt més estable.

Si m'agrada el minimalisme quan corro i practico esport es precisament per aixó, no m'agrada córrer com l'inspector gadget, amb les bambes que fan això, amb la motxilla que té parabóliques o el mallot que et treu la suor, per córrer es necesiten unes bambes i prou... del reste de coses, a casa no en tinc.

Per el tema nacional, jo em considero de les muntanyes que he viscut, i no es fugir d'estudi. He nascut a Catalunya, porto 6 anys vivint a França i viatjant per el món i em sento més de les persones que dels llocs. Sóc un nómada, un pirata. Crec en la política de proximitat (no la de Regiosn sinó la local) i en la global. Tot el que es intermitg es posar barreres. crec que s'han d'acceptar les diferencies (cultures, costums, llengues...) però no fer-ne fronteres, Tinc la sort d'haber aprés viatjant uns quants idiomes, i sembla que sigui més un problema que una sort, quan les llengues serveixen precisament, per comunicar-se.
22.11.2012 | Ima
Nos aburguesamos y nos acostumbramos a lo bueno muy fácil, olvidando las penurias y a los que las sufren.

Está bien mirar alrededor y echar un cable cuando se pueda.

Si cuesta entender lo escrito, se puede coger por ejemplo: http://translate.google.com

Que a veces es una traducción graciosa y poco entendible, pero del catalán al castellano lo traduce bastante bien.

A disfrutar.
22.11.2012 | Oriol
Reflexió molt interessant la que fas Kilian però, no tens en compte que, com a humà que ets, formes part d'aquest món que la teva espècie ha organitzat. Una organització que, t'ha permès arribar on ets, ser qui ets i fer el que fas. La muntanya és molt bonica, salvatge i un bon lloc on fusionar-se amb la natura i sentir-se més part de la Terra però, bé que t'agrada competir amb la teva indumentària Salomon, punta de llança del consumisme en els esports de muntanya. Bé que t'agrada posar-te un mallot vermell per competir en nom d'un país per ser reconegut mundialment. Bé que t'agrada disposar dels diners per traslladar-te d'un lloc a un altre, en la teva furgoneta negra, la caravana antiga o bé en avió.
No et critico perquè ho facis, senzillament, intento dir-te que per més que critiquis el món en el que vius, tu també hi formes part i te n'aprofites del sistema en que tots estem. Sinó, mira el peu d'aquesta pàgina, i digues-me quantes marques de productes "innecessaris per viure" hi veus. ;)
Per cert, t'agradaria competir amb un mallot quatribarrat? Desitjo que em responguis clarament i no fugissis d'estudi. ;)

Ens veiem a FR al Juliol!

22.11.2012 | Jesús
Posiblemente me compraré esta semana tu libro, es una pena que no pueda leer estos "post" ya que desconozco el catalán, te animaría a activar la pestaña de castellano, muchas gracias.
Saludos.
Comenta-ho!
Nom E-mail
Comentaris Validació

Youtube Kilian Jornet
Twitter Kilian Jornet
Facebook Kilian Jornet
RSS Kilian Jornet
Crèdits
programador web freelance Barcelona
Salomon Running