Blog
22 Novembre 2012
/

25N - El món de la Paraula

Avui segurament guanyarà l'Artur Mas les eleccions a Catalunya. Es sens dubte el millor polític dels que es presenten. Bona preséncia, Dó de paraula, Un dels pocs que ha sapigut tranmetre les seves idees amb claredat i sel·leccionar quines idees emocionaríen al poble. Es un polític que coneix el joc de la política a la perfecció i que sap escollir les millors estratégies. Sap idiomes i es mou amb facilitat en el món d'avui en dia. Com Obama ha aconseguit amb el poble americà. Es el do de la paraula.

La paraula es l’espasa de la nostra era. Qui guanya les batalles d’avui en dia es qui sap emocionar, i aquest es segurament el que té més mitjans. El millor polític es moltes vegades el que millor parla i convença més gent, no el que més idees i visió global té.

La gran quantitat d’informació que ens arriba a cada moment (internet, tv, facebook, twitter, al carrer...) ens impossibilita de l’assimilar, car quan sería temps de pair-ho, ja forma part d’un passat llunyà, vistes les noves informacions que estem processant. Informacions banals, informacions interessants, informacions transcendentals es barregen sense que puguem dedicar-hi el temps necessari per formar-ne una opinió. Vivim en un capitalisme d’idees i valors on el que es compra i es ven no són objectes sinó idees i amb elles les persones. A vegades la velocitat en la que vivim ens fa centrar-nos sobre un espai temps molt reduït, nosaltres, el nostre voltant i la nostra vida, com a molt la pròxima generació.

No m’ha agradat que una campanya electoral només es centres en un sol pensament (Independéncia si-independéncia no) Jo no crec en els països, la meva utopia (com deia Eduardo Galeano, les utopies són com l’horitzó, a cada pas que fas endavant, l’horitzó retrocedeix, però serveixen precisament per això, per caminar) es un món sense fronteres, sense etiquetes. No crec en la política perquè no crec en el sistema en el que es funciona. No crec en el funcionament del món si no es fa d’una forma global. Qui s’ha llegit un programa electoral complet? El vot, com la majoria de les decisions que prenem a la vida es basa més en l’emoció. Quan votem pensem en com viurem els pròxims anys, en com educaran els nostres fills i en com serà el nostre salari i les nostres cobertures socials. No pensem en com viuran els països que importen els aliments que menjarem, que extreuen la energia que consumirem, no pensem en el que es avui i aquí llunyà.

Es lògic que cadascú tiri cap a casa seva, i des d’un principi, els que votem, els que decidim som els homes, votarem per viure millor nosaltres i el nostre cercle, no la resta, no d’homes ni d’espècies. Si demà vingués un cérvol a casa teva amb un certificat diguent que aquell terreny es propietat seva, que pensaries? Que està boig! Es que potser no ho estem nosaltres...

Com es que en aquesta campanya ningú ha parlat de decreixement? Si tots sabem que la demografia actual amb els recursos naturals i el consum energètic es no només inviable sinó un homicidi per el reste d’espècies que cohabiten en el planeta, com es que ningú ha sabut dir que hem de consumir menys, que a l’hivern ens hem d’abrigar en comptes de posar la calefacció o que per viure no es necessari tenir ipad, 1 portàtil, telèfon, 5 mudes de roba, una casa de 100m2, menjar 3 cops al dia... ( i aqui em tiro pedres al taulat perquè jo tinc cotxe diesel, iphone...i visc del marketing) Fa anys que vivim per sobre de les nostres possibilitats, no econòmiques (ja que l’economia només es un joc que ens hem inventat els homes per sentir-nos superiors) sinó per sobre de les possibilitats naturals del planeta. De terra només n’hi ha una. Per molta merda que li fotem nosaltres viurem bé, els nostres fills també. Però com deia el proverbi indi, La terra no es un heretatge dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills.

Quin sentit té fer polítiques econòmiques, socials i energètiques oposades en dos països fronterers? Si un país vol ser ecològic i treballar les energies renovables i al costat s’explota i contamina amb petroli? La terra no n’entén de fronteres, l’home es el que les ha inventat, els països, les banderes. No ens equivoquem, som homes, animals, amb sentiments i emocions, amb una cultura diferent, però homes, animals que necessitem també de la terra per viure.

M’agrada anar a la muntanya, obrir traça i contemplar com les muntanyes es mantenen serenes mentre tot al seu voltant es mou a gran velocitat, amb presa, “per arribar a on?” Es deuen demanar, si el que busquen està aquí, a fora i a dintre seu. M’agrada contemplar els animals, que només caçen el que necessiten per alimentar-se, sense la vanitat de posseir, m’agrada contemplar les fruites, que neixen sabent que tindran una mort segura, però que alimentaran el pas del temps. M’agrada sentir que la vida es molt mes senzilla del que pensem, es menjar, beure, dormir, i sobretot sentir.

Aqui he trobat un bon article, que explica com l’home ha perdut la humanitat: http://patiblasco.desnivel.com/blogs/2012/11/21/cuando-eras-invisible/